No és per doctrina, són els valors i les maneres.

Ahir es va iniciar la campanya electoral per les properes eleccions municipals del 22 de maig. Si us he de ser sincer, és la vegada que més il·lusió em provoca ser partícep d'aquesta. Això és així perquè per primera vegada sento que el projecte en el que treballo defensa els valors que em representen més bé i que crec que convenen més a la nostra ciutat, Figueres, i a la democràcia. Com molt bé sabreu tots i totes, em refereixo al projecte de la Candidatura d'Unitat Popular, la CUP. 

Us he de confessar honestament que em vaig sumar a aquest projecte municipal no farà ni un any i que molts dels projectes que tenen plantejats ja portaven uns anys elaborant-se. Quan vaig entrar-hi, em vaig trobar amb un grup de persones amb els quals ja hi havia tingut relació abans però mai havia pogut treballar amb ells. Amb el pas dels dies i les assemblees anar copsant la seva organització i ganes de fer feina que tenien per la nostra ciutat. La seva inventiva, la seva intuició i la seva constància alhora de defensar la Figueres de les persones, de totes les persones, i no pas la ciutat dels detalls i les despeses innecessàries, com han anat fent els demés grups que actualment hi ha a l'Ajuntament, em va engrescar molt. Aquesta dinàmica de treball sumada amb que la CUP representa políticament els valors que defensa l'Esquerra independentista es pot dir que han aconseguit que aquest projecte polític m'acabés de seduir completament.

La CUP ha estat defensant i defensarà un model de ciutat molt diferent que la resta de grups consistorials. La CUP s'ha convertit per mi, no només en una eina per assolir la independència dels Països Catalans i el canvi social a Figueres, sinó també en una eina per transformar els valors de la democràcia. Una democràcia que ha de ser més propera i participativa, on els principals projectes de l'Ajuntament que afectin als ciutadans siguin votats per tots. Una democràcia en la que s'atengui a les necessitats de les persones i no es malgastin els diners en coses innecessàries, és a dir, una ciutat on donar recursos a Càritas sigui una prioritat davant de construir una estàtua, una ciutat on no es vengui que s'han arreglat els carrers quan en realitat només s'han arreglat trenta cantonades d'un determinat sector de la ciutat. Alhora des de la CUP també podem aconseguir que la política es dignifiqui, fent que els polítics cobrin salaris reals i en consonància amb la realitat del carrer. Volem uns polítics que escoltin a la gent del carrer tots els dies de l'any i no només per les campanyes electorals. És més, des d'aquí us demano i animo que quan tingueu algun problema relacionat amb la ciutat, si us plau no us faci res dirigir-vos a nosaltres per poder parlar-ne i si és possible ajudar-vos. A tot això hi sumem un ingredient que és fa molt necessari avui dia en el món de la política. Aquest punt és la perpetuació dels polítics en els seus càrrecs. Des de la CUP lluitarem contra això i predicarem amb l'exemple, per tal de dignificar la política, i perquè a més no volem viure d'aquesta. Tan sols volem treballar per la ciutat i si la situació econòmica ens ho permet poder viure del que més ens agradi a cadascú.

És per la defensa de tots aquests valors que em veig amb cor de demanar-vos, que el dia 22 quan aneu a votar i penseu en quin model de ciutat voleu per Figueres, si us sentiu representats amb els valors que aquí explico, us decanteu per votar a la CUP. Plegats votarem a la candidatura de les persones. Persones que volem una ciutat més cohesionada, participativa, socialment més justa i que vol que Figueres sigui un dels feus on comenci la mobilització ciutadana per l'alliberament nacional.

Perquè les CUP som l'alternativa necessària.

http://figueres.cup.cat/

Ètica i responsabilitat.

L’alcalde de Figueres, en Santiago Vila, ha manifestat el seu interès per elaborar una normativa sobre ètica en política. La proposta en si no és dolenta, ans al contrari, el que passa és que no deixa de ser hipòcrita que ho digui un dels polítics més ben pagats de les comarques gironines.

Sempre he cregut amb la necessitat de l’existència d’unes pautes de bona conducta en la política. La meva joventut m’havia fet creure que aquestes conductes havien de ser inherents als polítics. Tristament amb el pas del temps un se’n adona que el món no és la utopia bondadosa que es pensava i menys quan hi ha poder pel mig. Pel que fa a l’ètica alguns autors clàssics varen escriure molt sobre política. El que va tractar amb més detall aquest tema va ser Ciceró. Aquesta autor es va ocupar d’estudiar i establir quin era el sistema polític més just a través de l’ús del mètode comparatiu en el De Res publica. A més també va escriure sobre com havia de ser un bon polític en el De Oratore. Certament el model de bon polític podria ser molt vàlid en l’actualitat, sempre i quan s’actualitzés a la realitat actual (noves tecnologies,...).

És en aquest punt que em pregunto si és l’alcalde de Figueres la persona més idònia per potenciar aquest codi ètic. Una persona que a part de ser el màxim representant de la nostra ciutat és alhora diputat a la Generalitat. Com si Figueres no tingués problemes! Potser 4.000 aturats en una ciutat de 45.000 habitants li deu semblar poc preocupant, que segueix apostant pel creixement urbanístic de Figueres malgrat que l’esclat de la bombolla immobiliària ha fet estralls en el nostre municipi,... Sense oblidar que cobra per les dues bandes, a més de ser un home poc amant de les crítiques (cal recordar el numeret que va crear amb la policia municipal per culpa d’una fotografia humorística del grup ecologista Salvem l’Empordà).

Sent conscient d’això, em sembla poc idoni que una persona com ell es faci càrrec d’elaborar tal magna feina. Perquè en el cas que s’hi posés de veritat és trobaria que una reforma com tocaria fer l’obligaria a canviar el seu estatus i replantejar-se el seu paper en la política.

No dubto de que el codi ètic sigui necessari, però és tant o més necessari una reforma del nostre sistema electoral, on d’una vegada per totes es redueixi la influència de la maquinaria dels partits parlamentaris i la gent pugui votar individualment els candidats que vulgui sense haver-se de menjar les llistes fetes a cop de dit pels aparells de partit. El més trist de tot plegat és que el sistema s’ha intentat canviar forces vegades però mai s’ha assolit perquè cada partit ha apostat per un model on el seus surtin més afavorits en representació política.

Aquesta és i ha estat la seva ètica, després se’n fan creus de que la població no vagi a votar.