tag:blogger.com,1999:blog-65890636175258020622024-03-13T10:35:52.192-07:00L'esperit del vent.Reflexió política i història.Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-14686533094499810752011-05-07T03:59:00.000-07:002011-05-07T03:59:02.377-07:00No és per doctrina, són els valors i les maneres.<div style="text-align: justify;">Ahir es va iniciar la campanya electoral per les properes eleccions municipals del 22 de maig. Si us he de ser sincer, és la vegada que més il·lusió em provoca ser partícep d'aquesta. Això és així perquè per primera vegada sento que el projecte en el que treballo defensa els valors que em representen més bé i que crec que convenen més a la nostra ciutat, Figueres, i a la democràcia. Com molt bé sabreu tots i totes, em refereixo al projecte de la Candidatura d'Unitat Popular, la CUP. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Us he de confessar honestament que em vaig sumar a aquest projecte municipal no farà ni un any i que molts dels projectes que tenen plantejats ja portaven uns anys elaborant-se. Quan vaig entrar-hi, em vaig trobar amb un grup de persones amb els quals ja hi havia tingut relació abans però mai havia pogut treballar amb ells. Amb el pas dels dies i les assemblees anar copsant la seva organització i ganes de fer feina que tenien per la nostra ciutat. La seva inventiva, la seva intuició i la seva constància alhora de defensar la Figueres de les persones, de totes les persones, i no pas la ciutat dels detalls i les despeses innecessàries, com han anat fent els demés grups que actualment hi ha a l'Ajuntament, em va engrescar molt. Aquesta dinàmica de treball sumada amb que la CUP representa políticament els valors que defensa l'Esquerra independentista es pot dir que han aconseguit que aquest projecte polític m'acabés de seduir completament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La CUP ha estat defensant i defensarà un model de ciutat molt diferent que la resta de grups consistorials. La CUP s'ha convertit per mi, no només en una eina per assolir la independència dels Països Catalans i el canvi social a Figueres, sinó també en una eina per transformar els valors de la democràcia. Una democràcia que ha de ser més propera i participativa, on els principals projectes de l'Ajuntament que afectin als ciutadans siguin votats per tots. Una democràcia en la que s'atengui a les necessitats de les persones i no es malgastin els diners en coses innecessàries, és a dir, una ciutat on donar recursos a Càritas sigui una prioritat davant de construir una estàtua, una ciutat on no es vengui que s'han arreglat els carrers quan en realitat només s'han arreglat trenta cantonades d'un determinat sector de la ciutat. Alhora des de la CUP també podem aconseguir que la política es dignifiqui, fent que els polítics cobrin salaris reals i en consonància amb la realitat del carrer. Volem uns polítics que escoltin a la gent del carrer tots els dies de l'any i no només per les campanyes electorals. És més, des d'aquí us demano i animo que quan tingueu algun problema relacionat amb la ciutat, si us plau no us faci res dirigir-vos a nosaltres per poder parlar-ne i si és possible ajudar-vos. A tot això hi sumem un ingredient que és fa molt necessari avui dia en el món de la política. Aquest punt és la perpetuació dels polítics en els seus càrrecs. Des de la CUP lluitarem contra això i predicarem amb l'exemple, per tal de dignificar la política, i perquè a més no volem viure d'aquesta. Tan sols volem treballar per la ciutat i si la situació econòmica ens ho permet poder viure del que més ens agradi a cadascú. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És per la defensa de tots aquests valors que em veig amb cor de demanar-vos, que el dia 22 quan aneu a votar i penseu en quin model de ciutat voleu per Figueres, si us sentiu representats amb els valors que aquí explico, us decanteu per votar a la CUP. Plegats votarem a la candidatura de les persones. Persones que volem una ciutat més cohesionada, participativa, socialment més justa i que vol que Figueres sigui un dels feus on comenci la mobilització ciutadana per l'alliberament nacional.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Perquè les CUP som l'alternativa necessària.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>http://figueres.cup.cat/Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-40120568503106280202011-01-19T06:53:00.000-08:002011-01-19T06:53:30.825-08:00Ètica i responsabilitat.<link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Calumne%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’alcalde de Figueres, en Santiago Vila, ha manifestat el seu interès per elaborar una normativa sobre ètica en política. La proposta en si no és dolenta, ans al contrari, el que passa és que no deixa de ser hipòcrita que ho digui un dels polítics més ben pagats de les comarques gironines.<o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sempre he cregut amb la necessitat de l’existència d’unes pautes de bona conducta en la política. La meva joventut m’havia fet creure que aquestes conductes havien de ser inherents als polítics. Tristament amb el pas del temps un se’n adona que el món no és la utopia bondadosa que es pensava i menys quan hi ha poder pel mig. Pel que fa a l’ètica alguns autors clàssics varen escriure molt sobre política. El que va tractar amb més detall aquest tema va ser <a href="http://http/www.xtec.es/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/cicero.htm">Ciceró</a>. Aquesta autor es va ocupar d’estudiar i establir quin era el sistema polític més just a través de l’ús del mètode comparatiu en el De Res publica. A més també va escriure sobre com havia de ser un bon polític en el De Oratore. Certament el model de bon polític podria ser molt vàlid en l’actualitat, sempre i quan s’actualitzés a la realitat actual (noves tecnologies,...).<o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">És en aquest punt que em pregunto si és l’alcalde de Figueres la persona més idònia per potenciar aquest codi ètic. Una persona que a part de ser el màxim representant de la nostra ciutat és alhora diputat a <st1:personname productid="la Generalitat. Com" w:st="on">la Generalitat. Com</st1:personname> si Figueres no tingués problemes! Potser 4.000 aturats en una ciutat de 45.000 habitants li deu semblar poc preocupant, que segueix apostant pel creixement urbanístic de Figueres malgrat que l’esclat de la bombolla immobiliària ha fet estralls en el nostre municipi,... Sense oblidar que cobra per les dues bandes, a més de ser un home poc amant de les crítiques (cal recordar el numeret que va crear amb la policia municipal per culpa d’una <a href="http://i.ytimg.com/vi/TuQCY3fHyFw/0.jpg">fotografia</a> humorística del grup ecologista Salvem l’Empordà).<o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sent conscient d’això, em sembla poc idoni que una persona com ell es faci càrrec d’elaborar tal magna feina. Perquè en el cas que s’hi posés de veritat és trobaria que una reforma com tocaria fer l’obligaria a canviar el seu estatus i replantejar-se el seu paper en la política.<o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">No dubto de que el codi ètic sigui necessari, però és tant o més necessari una reforma del nostre sistema electoral, on d’una vegada per totes es redueixi la influència de la maquinaria dels partits parlamentaris i la gent pugui votar individualment els candidats que vulgui sense haver-se de menjar les llistes fetes a cop de dit pels aparells de partit. El més trist de tot plegat és que el sistema s’ha intentat canviar forces vegades però mai s’ha assolit perquè cada partit ha apostat per un model on el seus surtin més afavorits en representació política.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta és i ha estat la seva ètica, després se’n fan creus de que la població no vagi a votar. <o:p></o:p></span></div>Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-42890517287579373362010-05-27T02:04:00.000-07:002010-05-27T02:05:53.311-07:00Memòria, memòries, relats personals, veritat i història.Avui en dia el desenvolupament de memòries i relats personals està incrementant-se enormement. Els nous mitjans de comunicació lligats a Internet com els blogs han obert la porta a que moltes persones expliquin la seva vida o les seves percepcions personals sobre allò que l'envolta. En aquest context s'ha de respondre quin paper juguen aquesta tipologia de textos en la història i si són útils o no per a l'elaboració d'història.<br />D'entrada considero que les memòries han de poder ser escrites des d'una perspectiva històrica. Tanmateix s'ha d'allunyar dels models que segueixen les novel·les biogràfiques o autobiogràfiques més literàries fetes a partir de les declaracions directes del propi personatge que es descriu. Amb això, no vull dir que la memòria no pugui partir de la base de les explicacions sobre l'experiència de la persona que es descriu, al contrari. Es pot utilitzar com una font d'història oral però la memòria de base històrica no s'ha d'acabar en aquest punt, per això ja existeixen les novel·les. La història ha de donar rigor a aquests relats personals mitjançant la contraposició d'altres elements que reafirmin o desmenteixin el que la persona estudiada expliqui. És evident que les persones poden explicar la seva història de forma tendenciosa, explicant mentides o deformant la realitat segons el seu interès. Aquest punt s'observa en moltes memòries i relats personals que parlen de polítics de l'actualitat on més aviat es tendeix a enaltir la figura del polític descrit. En aquest punt també i juga un rol molt important la pròpia memòria de la persona que és descrita. Per altra banda el relat de vides acostuma a amagar coses políticament incorrectes sobre la vida d'un mateix o la dels que t'envolten. Freud al 1929 ja feia aquesta crítica quan deia: Una confessió psicològicament completa i honesta de la vida, d'altra banda, exigiria tanta indiscreció (per part meva com per part d'altres) sobre la família, els amics i enemics, la majoria d'ells encara vius, que està absolutament descartada. Allò que fa que totes les autobiografies no tinguin cap valor és, finalment, la seva falsedat1. En conseqüència els historiadors hem d'intentar destriar a partir de l'estudi, allò que és cert i allò que és mentida. En el cas que tot el que s'expliques fos cert, cosa bastant difícil pels motius que avançava S. Freud, podria ser interpretat ja com a història per un post-modernista malgrat no haver estat contraposat amb altres informacions. Això seria així per la interpretació dels post-modernistes sobre la història. És a dir que un individu construeix la seva realitat a través de les seves percepcions personals. Des d'aquesta perspectiva les memòries ja podrien ser útils, sempre i quan les utilitzéssim per entendre els discursos que es desenvolupen en el període que viu la persona estudiada. Malgrat això, des de la meva perspectiva els historiadors hem de mantenir un rigor major amb l'elaboració d'aquests escrits i aportar dades científicament contrastades sobre la persona estudiada i evitar la indiscreció, la traïció i el frau descarat2 dels relats autobiogràfics que citava anys enrere Freud.<br /><br />En què s'ha de diferenciar la història al respecte de la novel·la? Amb tot el que he exposat anteriorment queda clar d'entrada, que les biografies històriques s'han de diferenciar de les novel·les, principalment, pel seu rigor en l'estudi i en conseqüència en la recerca científica de les informacions verídiques sobre la persona que es descriu. És a dir una novel·la biogràfica o autobiogràfica respondrà sempre a un interès (comercial, polític,...) per tal de reforçar la figura de la persona que es descriu i en canvi una biografia històrica ha de respondre al rigor històric i científic tal i com es fa qualsevol altre estudi en història. La història ha d'evitar caure en el sensacionalisme en que generalment cau la novel·la biogràfica i autobiogràfica donant un paper central de la història a temes més punyents de la vida de l'individu. La novel·la a més cerca una descripció lineal de la història on els fets van succeint contínuament seguint un ordre pautat, la història ha de trencar amb això, desenvolupant els temes i explicant els perquès dels canvis en la seva vida tot seguint un ordre lògic. La història no es desenvolupa en trames com una novel·la. Un altre que pot servir per diferenciar el sentit diferents dels textos històrics dels literaris element visual pot ser la major presència de notes al peu de pàgina en els que responen a un sentit estrictament històric. És de suposar que una obra científica té més anotacions per tal de justificar els arguments que exposa l'autor sobre un determinat tema o per mostrar d'on ha tret la informació. Per concloure aquest punt remarcaria la diferència d'objectius d'ambdues tipologies de text. Per un costat la novel·la destacarà determinats valors de la persona cercant un interès d'atracció literària, mentre que per l'altre costat el relat històric serà el resultat del treball basat en un anàlisi exhaustiu i profund sobre tots o gairebé tots els elements de la vida de l'individu descrit que cerca el coneixement històric.<br />Una altra pregunta a respondre pels historiadors és que en pot obtenir la historiografia d'aquest allau de nous relats biogràfics. La historiografia ha d'utilitzar aquests nombrosos relats com a eines de treball i o de consulta, i no com estudis rigorosos, partint de la base que possiblement amaguin mentides pel mig, de la mateixa manera que s'ha seguit usant documents antiquats en quan a contingut per elaborar nous treballs. Tanmateix d'aquestes obres de gent no tan popular se'n poden treure idees generals que es poden repetir en diferents relats i que poden ser inici d'un estudi: d'un fet important que va marcar a tota una generació o del que mou a la societat, vegis l'atemptat de l'11 de setembre als Estats Units o la darrera victòria del Barça en la lliga. Aquests relats aporten informació sobre com és la societat actual i quins són els seus objectius i desitjos. A través de la comparació de diferents casos es podran treure idees generals sobre la societat del món actual. En conclusió la historiografia pot utilitzar aquests documents com una eina de treball per a obtenir mostres de la societat contemporània per tal de conèixer, no un cas concret sinó, com és la societat del moment i quins són els fets importants que passen en aquest període. Utilitzant aquests relats podem saber què mou la societat, que l'afecta, quins objectius té, quins fets destacats van passar, etc...<br />Per últim, cal respondre si els historiadors hem de dedicar-nos a competir realitzant obres biogràfiques o relats de tipus novel·lesc. Des del meu entendre, no crec que els historiadors hagin d'obsessionar-se en competir en realitzar biografies per contrarestar la nombrosa quantitat de literatura que s'està fent ara d'aquesta temàtica. D'entrada una obra d'un historiador respon a un enfocament històric, mentre que per un escriptor respon a un enfocament estètic. De totes maneres un historiador si que pot elaborar biografies de persones, perquè seran resultat d'un treball científic. L'historiador en principi s'esforçarà en deixar de banda els seus interessos personals per tal d'explicar la vida de la persona estudiada o com a mínim hauria de ser així, perquè un bon historiador ha de caminar sempre cap a l'objectivitat, malgrat el corrent historiogràfic que pertanyi, i en conseqüència això s'ha de reflexar en el seu treball. En conclusió, aquest tipus de relat pot ser útil per l'explicació de la història, perquè respon a objectius molt diferents que la literatura. La història vol explicar o acostar-nos a la “veritat” dels fets mentre que la literatura només vol entretenir i vendre. En conseqüència la història no pot rebutjar la possibilitat de realitzar aquest tipus de relat.Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-2699174844013369392010-05-05T13:40:00.000-07:002010-05-05T13:42:16.868-07:00La identitat obrera a través del gir lingüístic.<span style="font-weight:bold;">El gir lingüístic: la identitat obrera.</span>
<br />En aquests dos paràgrafs es descriu l'origen dels primers moviments obrers, l'origen de la lluita de classe. Es remarca el paper que juga el significat que se li dona a les paraules, és a dir el discurs. El Post-modernisme va suposar un trencament amb la Història econòmica i social la qual es basava en una estructura rígida i determinista per estudiar el passat. En el cas del materialisme històric situaven el conflicte entre la burgesia i els obrers en un lloc central, amb les seves diferents adaptacions en els diferents períodes històrics. El moviment obrer va establir una serie de vocabulari propi per definir-se el qual li va donar més rellevància: <<haciendo que categorías como las de trabajo y libertad se conviertan en las piedras angulares del programa obrero>>. El cas de la identitat obrera va ser creat des del propi moviment obrer establint el seu propi discurs. Van modificar un discurs ja existent i el varen utilitzar com a discurs propi. Paraules com classe, propietat, explotació van prendre un nou significat, aquestes varen ser els puntal del discurs del moviment obrer. El Post-modernisme posa en qüestió el determinisme de la Història econòmica i social mitjançant el gir lingüístic. Des del Post-modernisme es considera que hi ha múltiples discursos per copsar la realitat i que cap d'ells és cert en la seva totalitat ja que es construeix des d'un mateix donant rellevància a aquells punts que es consideren més importants i s'obvien d'altres. En l'origen de la identitat obrera, els propis obrers van donar la seva pròpia visió d'ells mateixos, per tant van definir-se posant l'accent en temes concrets com la lluita de classes i obviant-ne d'altres. Van crear la seva pròpia identitat. Des del Post-modernisme Patrick Joyce va realitzar una crítica al discurs de lluita de classes del materialisme històric. Per Joyce els humans mai han tingut els mateixos recursos (ni econòmics, ni social,...) i en conseqüència sempre ha existit la desigualtat, però això no dictamina que existeixin classes. La existència de classes és tan sols una construcció cultural. Per Joyce les classes són tan sols una forma establerta per classificar la societat. Que en aquest discurs triomfés depèn del paper que hi jugui el poder. Si el poder estableix un discurs com a propi la societat tendeix a interpretar-la des d'aquell punt de vista. Tanmateix aquest darrer punt va ser criticat per la crisi dels grans paradigmes. El gir lingüístic va causar el debat sobre la identitat, sobre el paper que juga en la Història econòmica i social la interpretació rígida de la identitats dels diferents grups en que es classifica la societat. En aquest cas concret, la pròpia identitat amb la que es defineixen els obrers.
<br />Un altre punt que va posar sobre la taula el gir lingüístic és la evolució dels conceptes. Un mateix discurs no serveix per interpretar tota la història sinó que cada moment és explicat per el discurs dominant del seu context històric. És per això que el discurs de classes pot ser molt útil per entendre la societat del període de l'origen del moviment obrer o la història de la URSS, però no per altres contextos històrics. El propi Thompson, malgrat pertànyer als marxistes britànics, ja va començar a percebre aquesta situació evolutiva quan es va preguntar com seria entesa la lluita de classe amb el pas del temps.
<br />
<br />Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-82501173002857032302010-04-27T05:21:00.000-07:002010-04-27T05:23:36.620-07:00Més enllà del gir lingüístic<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Calumne%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C02%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;">Seguim publicant els comentaris de l'assignatura de Tendències historiogràfiques II.
<br /><b style=""><span style="" lang="CA"></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><b style=""><span style="" lang="CA">
<br /><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="" lang="CA">La aparició del discurs postmodernista basat en el gir lingüístic va suposar un xoc molt profund amb la historiografia dominant, la història econòmica i social. En primer lloc suposa un trencament amb l’objecte d’estudi. Mentre que la història social i econòmica posa èmfasi en el paper de la societat en l’estudi de la història, el postmodernisme es centra en el llenguatge. Aquest fet suposa un distanciament molt gran de com s’havia anat elaborant història fins el moment. En donar el poder al llenguatge ha causat el trencament amb l’estudi de la societat des d’un punt de vista global. Així doncs, el postmodernisme es centra en l’individu i el llenguatge per evitar el determinisme provocat per donar models més o menys rígids d’interpretació de la història com passa en els diferents corrents dins la història econòmica i social. En la història social i econòmica el mètode d’estudi es caracteritza per donar a un element un paper de motor que dinamitza la vida social i li dona aquest àmplies maneres de percebre la història sense donar a cap d’elles un paper preponderant. Els marxistes britànics donaven aquest pes a la lluita de classes. Tanmateix el propi Thompson en els seus treballs ja va fer un camí, malgrat les distàncies, cap a un replantejament d’aquesta estructura d’estudi, qüestionant-se l’evolució de la concepció de la lluita de classes en el futur. El gir lingüístic suposa un trencament amb tot això ja que posa en qüestionament el fet de que es puguin donar veritats absolutes sobre el passat. De fet alguns dels corrents postmodernistes consideren que no es pot fer història, de totes maneres la utilitat del postmodernisme ha estat el qüestionament d’un paper dominant d’un determinant actor que ha fet moure la història (lluita de classes, economia, etc...). Patrick Joyce exemplificava aquesta situació parlant de la lluita de classes la qual considerava una construcció cultural per explicar el que en realitat era la desigualtat. Les institucions de poder també poden determinar quin és el model correcte d’entendre les coses i aquella societat passarà a interpretar les coses d’aquella manera. S’observa un paper molt important del llenguatge. L’aportació del gir lingüístic al donar pes en el llenguatge ha causat una revolució en el mètode.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="" lang="CA">En els darrers anys s’ha realitzat una revisió al model establert pel gir lingüístic. Aquesta revisió ha vingut donada pel paper clau del llenguatge. En un principi el gir lingüístic considerava que la història la fa l’individu des de les percepcions i cada un la pot interpretar de maneres diferents però tanmateix aquesta no serà mai real, d’aquí a que portant aquesta teoria a l’extrem s’abandonava la història. La crítica a donar el valor absolut al llenguatge va provenir del qüestionament del pes que se li donava al llenguatge. Si el llenguatge era el punt principal de la història, podia conduir el propi gir lingüístic cap al determinisme. Al marge d’això també hi ha el paper del discurs. El gir lingüístic considera que hi ha múltiples discursos possibles. En aquest punt la crítica qüestiona que no hi hagi un discurs dominant basant-se amb l’exemple dels discursos oficials que s’imposen des dels òrgans de poder com l’administració. És evident que si l’administració d’un país estableix un discurs propi molta població d’aquest territori adopta aquell model. Aquest darrer fet és pot portar fins a l’extrem i considerar aquell discurs com l’únic i verdader. Un altra crítica al llenguatge és el valor canviant d’aquest amb el pas del temps, una mateixa cosa ha estat percebuda de diferents maneres al llarg de la història. Cada moment de la història ha de ser interpretat des de la mirada que es feia en el seu moment. <o:p></o:p></span></p> Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-87039131827741623672010-02-26T06:43:00.000-08:002010-02-26T06:46:32.606-08:00La història i les institucions públiques.<div style="text-align: justify;">La història és un element fonamental en l'educació de tots els països. Aquesta hauria de ser el màxim objectiva possible però en molts casos respon a les necessitats de les institucions estatals o territorials de justificar els seus interessos del moment. Com enunciava la història paper molt<br />rellevant en l'educació de les persones perquè els ajuda a comprendre els fets del present, saben d'on venen. En conseqüència es cabdal l'ús de l'objectivitat. S'ha de ser conscient que la història es pot explicar des de molts models diferents i acceptant que possiblement tots siguin parcialment correctes.<br />Aquesta història més objectiva es dona a estats on hi hagi un règim democràtic, malgrat això aquest fet no garanteix una acció política coherent amb aquesta objectivitat, és a dir que les institucions aprofitin de la història alló que més els hi convé per tal de justificar les seves accions en vers l'altre.<br />Els arguments històrics en l'exercici de la política han perdut molt pes des de mitjans segle XX. Tanmateix el record històric juga un paper molt important en el joc polític. No cal anar gaire lluny per observar-ne aquests fets. Els continus conflictes entre la Generalitat i l'Estat sobre els models educatius que s'han d'aplicar a Catalunya (extensible a altres territoris amb una llengua que no sigui la castellana) en són un gran exemple. Des de l'estat espanyol sempre s'ha qüestionat bastant el procediment d'explicar història a Catalunya insinuant que està molt marcada pel nacionalisme. En el debat de l'Estatut s'han observat els mateixos conflictes. Tan per un costat com per l'altre la història és emprada com un element justificador o contrari a l'acceptació d'aquesta llei. Així doncs ens trobem que la història pot justificar diferents projectes polítics segons la seva interpretació com a resultat de que la història es pot interpretar de diferents maneres. En aquest punt pot aparèixer l'error d'acceptar un model d'entendre la història com si fós la veritat absoluta i que sigui innegociable una altre percepció. L'ús en determinats moments de la història per la justificació de les accions polítiques són la clara mostra de que la societat viu el present molt influenciada per la seva concepció del passat. En aquest context apareix un interès profund per la història i sovint sorgeixen pseudohistoriadors sense haver passat una formació que elaborin teories al marge de la pràctica correcte de la història, realitzant treballs que responguin a interessos personals i no en l'interès de conèixer fets contrastats i més pròxims a la realitat.<br />En aquest moment el nostre paper com a historiadors ha de ser el de garantir el manteniment de l'ús de l'objectivitat (malgrat la dificultat que suposa deixar de banda la nostra pròpia ideologia) i seguir fent que la història sigui elaborada des de la cientificitat. És evident però que per fer això hem d'acceptar que els diferents models més contemporanis d'elaborar història poden aportar informació vàlida, vist que cadascun posa el fet més rellevant en un marc diferent. En tot cas, al acceptar un model com a vàlid, no hem de rebutjar el debat entre els diferents models per tal d'estar-nos qüestionant constantment si alló que obtenim del treball és correcte o es pot interpretar d'una altra manera.<br /><br /></div>Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-84428749656675062552009-05-14T12:32:00.000-07:002009-05-14T12:57:09.611-07:00Llibertat interior.La veritat, em poso escriure sense una idea clara al cap d'allò que vull escriure. De fet podria i hauria de poder parlar de moltes coses que ens envolten. No només d'allò que ens preocupa a tots i totes, que és generalment del que ens ompli la boca sempre, sinó també de les coses que ens fan dur un somriure enganxat a la cara.<br />La grandesa del sentir, la grandesa de ser persona recau sempre en que cada dia serà diferent. La vida és una increïble muntanya russa que et permet passar de l'eufòria al pessimisme amb dècimes de segon. Què ens fa ser més o menys feliços? Què ens influència a canviar l'estat d'ànim? Ho haureu encertat, les respostes són infinites.<br />Deixeu-me que destaqui el temps. La pluja que cau avui pels carrers de Girona, sembla llegir-me els pensaments. Podia ser més oportuna aquesta casualitat? Qui sap. El temps també em diu que em convé anar a Figueres. Tramuntana per netejar els mals de cap, penso. Qualsevol podria pensar que és una bestiesa, però els que conegueu aquesta parcel·la de món que m'ha vist créixer, sabeu que la conjunció entre terra, ésser i vent esdevé una combinació perfecte.<br />De fet, necessito pujar al Castell. I això, no sé si és bo o dolent. Com sempre reflexió. Molt de temps sense anar-hi. Reflexes de Canigó, cops d'història viva del monestir de Vilabertran, espurnes de mar sortint per l'est. Als peus, el paradís. Peus que abracen amb sentiment aquest tall de país.<br /><br />I em trobo de camí, deixant abaix la Rambla. Els Ous i els Pans a la dreta en un fons roig. A l'horitzó la immensitat d'una plana que viu i somia. Giro el cap, tanco els ulls i miro recte amunt la pujada al cim de la reflexió. Al cim dels records. El record de les paraules mortes, que de tan en tan enterro.<br /><br />Simplement, enyor.Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-40636462208450157082009-03-03T02:05:00.000-08:002009-03-03T03:40:40.634-08:00El frau electoral al País Basc i el terrorisme d'estat.<div style="text-align: justify;">Fart de que els mitjans ens facin valorar els resultats electorals com ells creuen m'exposo a realitzar una valoració diferent i humil dels resultats de la Comunitat Autònoma Basca.<br /><br />Per encetar el comentari seria bo fer un petit flashback en el temps i repassar el context d'aquestes darreres eleccions. El primer que s'ha de destacar és que són les primeres eleccions a la Lehendekaritza en el que l'esquerra abertzale no pot participar per la famosa Llei de Partits que molts partits varen votar. Cal recordar que molts dels que es lamenten ara varen donar suport aquesta llei que impedeix que un sector prou important de la societat basca pugui votar el partit que els representa. Aquests suposats demòcrates defensors de la Constitución els hi faria una pregunta, com voleu la pau si elimineu el braç polític, la secció de l'esquerra abertzale que està disposada a negociar? Doncs ben clar, no volen negociar, no hi creuen en la pau. Dic no hi creuen perquè tan PSOE com PP treuen benefici de que hi hagi aquesta lluita. A més no arribaran a entendre mai que els pobles tenen dret a fer el camí que vulguin, entre ells la independència. La qüestió és que Batasuna, EHAK, Askatasuna, D3M, o siguin quines siguin les sigles del partit de l'esquerra abertzale basca aquesta part de la societat basca no és reconeguda. I compte perquè això és una arma de doble tall. Per un costat reafirma la seva posició ideològica, ja que l'Estat espanyol no els coneix i això els honra perquè ells i elles d'Espanya no en volen saber res. Per l'altre costat trobem el que podria legitimar l'actitud dels violents. Amb això vull dir que si es talla el braç polític que queda? ETA és aquí, molt tocada cert, però és aquí i un govern del PSOE en solitari al País Basc podria despertar la fera. Qui sap què passarà.<br /><br />També s'han de tenir en compte les passades eleccions a Nafarroa com a part integrant d'Euskal Herria. Cal recordar el favor que li va fer el PSOE a UPN (l'antiga branca del PP a Navarra, avui dia fracturada en PP i UPN). Aquest favor és important i pot indicar cap a on aniran les garrotades a Euskadi i és que el PSOE malgrat poder governar junt a la coalició nacionalista independentista NafarroaBai (Navarra Si) van preferir donar el seu suport a UPN. Amb això queda tot dit. El PP i el PSOE es posen d'acord sempre contra els nacionalistes i els independentistes i també es veu clarament que el PP n'hi déu una al PSOE.<br /><br />Els resultats finals de les eleccions són (entre parèntesis els resultats de les passades eleccions): Partit Nacionalista Basc-EAJ 30 (29 coalició amb EA), PSE-Euskadiko Ezkerra/PSOE 24 (18), PP 13 (15), ARALAR 4 (1), Eusko Alkartasuna 2 ( coalició amb el PNB), Ezker Batua-Izquierda Unida 1 (3), Unión Progreso y Democracia 1 (-). Mencionar que més de 100.000 persones van votar amb paperetes de les candidatures abertzales, els quals es van considerar nuls i haguessin suposat un mínim de 7 diputats amb la qual cosa les coses haguessin estat molt diferents.<br /><br />Valoració per partits.<br /><br />PNB-EAJ. El PNB segueix sent la força majoritària del Parlament Basc. A diferència del que diuen els mitjans el Pla Ibarretxe no està mort si no que es veu clarament reforçat. Altra cosa és que no hi hagi un president del PNB perquè no tingui la suma aritmètica. Queda clar que la figura d'Ibarretxe surt reforçada. Ha guanyat un diputat tot i no presentar-se junt a EA. El Pla Ibarretxe doncs no és mort al contrari, suma adeptes. D'aquests resultats en surt reforçada la línia sobiranista del partit i la línia autonomista de Josu Jon Imaz queda molt tocada. Malgrat això difícilment Ibarretxe tornarà a ser Lehendakari, tot depén del PSE-EE/PSOE.<br /><br />PSE-EE/PSOE. Tothom diu que son els vencedors, han guanyat 6 diputats i tenen nombroses possibilitats d'ocupar la Presidència del País Basc en minoria. Aquí entra el suport i el deute del PP amb Navarra. És evident que UPyD també els hi donarà suport ni que sigui puntual. Així doncs trobem una gran possibilitat de que Patxi López sigui president de la CAB. El PSOE comença a treure fruits de la il·legalització de Batasuna i ja podran fer i desfer el que vulguin a Euskadi. Tindran un president del seu partit gràcies a que la veu de 100.000 persones ha estat callada. Això és el que uns anomenen democràcia i jo n'hi dic terrorisme d'Estat.<br /><br />PP. Han perdut dos diputats en benefici del PSOE i d'UPN, més clar que l'aigua. Han perdut dos diputats però estan contents i no dubtaran en investir Patxi López encara que no entrin en el govern. Tot sigui per derrotar els nacionalistes-independentistes.<br /><br />Aralar. Augment considerablement de vots d'aquest partit. L'escissió de Batasuna que condemna la violència ha guanyat tres diputats provinents clarament dels votants de l'esquerra abertzale que han volgut fer vot útil i no han volgut votar nul. Aralar esdevé quarta força parlamentaria.<br /><br />Eusko Alkartasuna (EA). Es presentaven en solitari després de que a les darreres eleccions anessin de la mà amb el PNB. El resultat no ha estat gens bo per aquesta formació ja que tan sols han tret dos diputats. Els problemes interns del partit han passat factura, a més a més es troba a faltar la figura de Begoña Lagasabaster.<br /><br />Ezker Batua - Izquierda Unida. La coalició amb el PNB li ha passat factura i li ha fet perdre 2 diputats en benefici del PSOE. Izquierda Unida està camí de desaparèixer si segueix així.<br /><br />Unión Progreso y Democracia (UPyD). El partit de l'antinacionalista Rosa Diez, que defensa exclusivament la unitat de l'Estat espanyol, la llengua espanyola com a llengua comú i d'altres temes clarament nacionalistes espanyols ha tret un diputat beneficiant-se de la il·legalització de Batasuna i del gran nombre de vots nuls. No li ha fet falta ni el 3% dels vots per obtenir un diputat. Una autèntica desgràcia pels bascos pel que representa aquest partit i perquè tenen la clau del govern del PSOE. Lamentable, trist i esgarrifós.<br /><br />Veient el panorama, crec que a Euskadi acabarà havent-hi un govern en solitari del PSE-EE/PSOE per primera vegada a la història gràcies al suport dels seus amics espanyolistes del PP i d'UPyD. És a dir que la jugada d'il·legalitzar Batasuna els hi ha sortit bé, la maquinària repressiva i unificadora de l'estat ha aconseguit que a Euskadi hi hagi un president espanyol. El frau electoral, la manca de democràcia de l'Estat espanyol esgarrifa. La meva solidaritat internacionalista em fa desitjar als bascos que tinguin sort i que el destí els doni el que volen i que per fi siguin un país lliure i democràtic. Sé amb ple convenciment que les coses no es quedaran així i que el poble basc treballarà més que mai per obtenir la llibertat i defensar-se. Sempre ho han fet.<br /><br />Pel que fa els catalans hem d'aprendre a veure que si fem el burro les coses aniran a pitjor. Us imagineu un govern d'en Montilla i la tropa del PSC en minoria amb suports puntuals del PP i Ciutadans? Quin horror. Més o menys serà això el que passi a Euskadi. Reflexionem tots i totes. Evitem que ens passi a nosaltres.<br /><br />Ni Espanya és una democràcia ni la Constitució és una llei sacrosanta. Plantem-nos. Anem per lliure, només ens volen sotmesos.<br /></div>Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-10637680145260824412009-02-10T02:40:00.000-08:002009-02-10T03:15:19.686-08:00Les cendres no han marxat.<div style="text-align: justify;">El passat diumenge 8 no va ser un dia com qualsevol altre per la història de la ciutat que m'ha vist créixer, Figueres. Es recordaven els 70 anys d'un dels fets més tràgics que han ocorregut mai en la nostra vila, l'entrada de l'exèrcit nacional.<br /><br />Reculant fins molt abans de l'esdeveniment de la II República, Figueres ja s'havia convertit en cap i casal del republicanisme català. Figueres era una ciutat que transmetia llibertat. Una expressió de llibertat que pel que es vivia en l'època era el millor que podia haver. Ser habitant de la primera ciutat que va tenir un alcalde republicà, l'alcalde Abdó Terrades, sempre m'ha fet sentir un profund orgull. Com deia Figueres era el centre polític i cultural més important de Catalunya, si se'm permet dir-ho així. Entrat ja el segle XX la ciutat recollia la feina feta en els anys anteriors i apareixien per un costat personatges il·lustres del món cultural: Salvador Dalí, Pep Ventura, Fages i Climent, Narcís Monturiol, etc... Per altra banda l'efervescència política va donar altres personatges de gran rellevància política a nivell català, referents de tot el catalanisme polític i el republicanisme. Tant sols s'ha de fullejar qualsevol "La Veu de l'Empordà" per poder copsar l'activisme que s'hi respirava.<br /><br />Com es pot veure eren èpoques de canvi, un període on la cultura i la participació ciutadana era absoluta. Una època de somni, de llibertat i que transmetia una esperança de futur a tota la població. La constitució de la II República i la proclamació fallida de l'Estat Català va provocar el fervor més gran vist mai en les nostres contrades. El somni d'una realitat diferent havia arribat.<br /><br />Llavors començaren les bombes, les disputes entre els defensors de la llibertat i l'intrumissió més profunda de l'estalinisme més ranci. Al principi semblaven que les coses pintaven bé, el Front avançava a l'Aragó camí de Saragossa (llarga llegenda la resistència d'A 43 divizion, formada per milicians patriotes aragonesos i patriotes catalans) mentre que al nord Euskadi resisitia i Astúries mostrava la seva essència, la revolució comunista-llibertària (Puxa la Revolución d'Ochobre del 1934). Llavors arribaren les bèsties. Els amics dels franquistes a fer de les seves per provar el seu armament. Les disputes internes del bàndol republicà, la marxa de la major part de les Brigades Internacionals i la participació del règim nazi i dels feixistes italians varen firmar sentència als somnis teixits fins llavors.<br /><br />L'entrada a Figueres dels nacionals no és res més que un record que per desgràcia segueix molt viu. Els nostres conciutadans que varen estar a Matthausen, exiliats i la fi d'una era cultural daurada a la vila. Tot es va acabar amb l'entrada dels "blaus".<br /><br />Com deia abans a inicis del s.XX es varen recollir el fruits de la feina ben feta. Avui dia estem recollint el blat crescut de les cendres que ens van deixar. Cendres que segueixen vives a la ciutat i que tristament estan rebrotant. Figueres, enguany Capital de la Cultura Catalana, no és res més que una artificiositat, una ombra del passat. Anys enrere no ens feien falta títols d'aquests perquè arreu la gent ja ho sabia que era Figueres. Ara ens calen títols que tan sols serveixen per posar-nos medalles. Passat aquest any tornarem a l'ostracisme en el que ens hem mantingut des de la fatídica arribada. Així doncs les noves generacions de figuerencs hem de tallar d'arrel amb el passat més recent, escombrar les cendres que queden i replantar la llavor de la llibertat, la cultura i l'elogi al saber i del bon fer. Aquesta és la única medecina pel futur. Per Figueres, per Catalunya i per tots els Països Catalans. El poble és qui construeix el poble.<br /><br />Canviarem la història.</div>Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6589063617525802062.post-64272295363813395192009-02-10T02:28:00.000-08:002009-02-10T02:36:28.663-08:00Presentació.<div style="text-align: justify;">Després de molt de temps donant-hi voltes, m'he decidit ha iniciar-me en el món dels blogs. L'objectiu no és res més que aportar el meu gra de sorra en aquesta xarxa on la nostra llengua gaudeix d'una gran presència. Sense més espero que les meves aportacions siguin d'utilitat i per a crear debat més enllà d'alguna banalitat que pugui escriure algun dia. Els que em coneixeu ja sabeu que això últim és inevitable.<br />Us convido a intercanviar opinions i a debatre al voltant dels temes més punyents que ens afecten en aquests temps enganyosos.<br /><br />Una cordial salutació a tots i totes.<br /><br />Salut!<br /></div>Aleix Jiménez i Leónhttp://www.blogger.com/profile/11969679557649456620noreply@blogger.com1