Memòria, memòries, relats personals, veritat i història.

Avui en dia el desenvolupament de memòries i relats personals està incrementant-se enormement. Els nous mitjans de comunicació lligats a Internet com els blogs han obert la porta a que moltes persones expliquin la seva vida o les seves percepcions personals sobre allò que l'envolta. En aquest context s'ha de respondre quin paper juguen aquesta tipologia de textos en la història i si són útils o no per a l'elaboració d'història.
D'entrada considero que les memòries han de poder ser escrites des d'una perspectiva històrica. Tanmateix s'ha d'allunyar dels models que segueixen les novel·les biogràfiques o autobiogràfiques més literàries fetes a partir de les declaracions directes del propi personatge que es descriu. Amb això, no vull dir que la memòria no pugui partir de la base de les explicacions sobre l'experiència de la persona que es descriu, al contrari. Es pot utilitzar com una font d'història oral però la memòria de base històrica no s'ha d'acabar en aquest punt, per això ja existeixen les novel·les. La història ha de donar rigor a aquests relats personals mitjançant la contraposició d'altres elements que reafirmin o desmenteixin el que la persona estudiada expliqui. És evident que les persones poden explicar la seva història de forma tendenciosa, explicant mentides o deformant la realitat segons el seu interès. Aquest punt s'observa en moltes memòries i relats personals que parlen de polítics de l'actualitat on més aviat es tendeix a enaltir la figura del polític descrit. En aquest punt també i juga un rol molt important la pròpia memòria de la persona que és descrita. Per altra banda el relat de vides acostuma a amagar coses políticament incorrectes sobre la vida d'un mateix o la dels que t'envolten. Freud al 1929 ja feia aquesta crítica quan deia: Una confessió psicològicament completa i honesta de la vida, d'altra banda, exigiria tanta indiscreció (per part meva com per part d'altres) sobre la família, els amics i enemics, la majoria d'ells encara vius, que està absolutament descartada. Allò que fa que totes les autobiografies no tinguin cap valor és, finalment, la seva falsedat1. En conseqüència els historiadors hem d'intentar destriar a partir de l'estudi, allò que és cert i allò que és mentida. En el cas que tot el que s'expliques fos cert, cosa bastant difícil pels motius que avançava S. Freud, podria ser interpretat ja com a història per un post-modernista malgrat no haver estat contraposat amb altres informacions. Això seria així per la interpretació dels post-modernistes sobre la història. És a dir que un individu construeix la seva realitat a través de les seves percepcions personals. Des d'aquesta perspectiva les memòries ja podrien ser útils, sempre i quan les utilitzéssim per entendre els discursos que es desenvolupen en el període que viu la persona estudiada. Malgrat això, des de la meva perspectiva els historiadors hem de mantenir un rigor major amb l'elaboració d'aquests escrits i aportar dades científicament contrastades sobre la persona estudiada i evitar la indiscreció, la traïció i el frau descarat2 dels relats autobiogràfics que citava anys enrere Freud.

En què s'ha de diferenciar la història al respecte de la novel·la? Amb tot el que he exposat anteriorment queda clar d'entrada, que les biografies històriques s'han de diferenciar de les novel·les, principalment, pel seu rigor en l'estudi i en conseqüència en la recerca científica de les informacions verídiques sobre la persona que es descriu. És a dir una novel·la biogràfica o autobiogràfica respondrà sempre a un interès (comercial, polític,...) per tal de reforçar la figura de la persona que es descriu i en canvi una biografia històrica ha de respondre al rigor històric i científic tal i com es fa qualsevol altre estudi en història. La història ha d'evitar caure en el sensacionalisme en que generalment cau la novel·la biogràfica i autobiogràfica donant un paper central de la història a temes més punyents de la vida de l'individu. La novel·la a més cerca una descripció lineal de la història on els fets van succeint contínuament seguint un ordre pautat, la història ha de trencar amb això, desenvolupant els temes i explicant els perquès dels canvis en la seva vida tot seguint un ordre lògic. La història no es desenvolupa en trames com una novel·la. Un altre que pot servir per diferenciar el sentit diferents dels textos històrics dels literaris element visual pot ser la major presència de notes al peu de pàgina en els que responen a un sentit estrictament històric. És de suposar que una obra científica té més anotacions per tal de justificar els arguments que exposa l'autor sobre un determinat tema o per mostrar d'on ha tret la informació. Per concloure aquest punt remarcaria la diferència d'objectius d'ambdues tipologies de text. Per un costat la novel·la destacarà determinats valors de la persona cercant un interès d'atracció literària, mentre que per l'altre costat el relat històric serà el resultat del treball basat en un anàlisi exhaustiu i profund sobre tots o gairebé tots els elements de la vida de l'individu descrit que cerca el coneixement històric.
Una altra pregunta a respondre pels historiadors és que en pot obtenir la historiografia d'aquest allau de nous relats biogràfics. La historiografia ha d'utilitzar aquests nombrosos relats com a eines de treball i o de consulta, i no com estudis rigorosos, partint de la base que possiblement amaguin mentides pel mig, de la mateixa manera que s'ha seguit usant documents antiquats en quan a contingut per elaborar nous treballs. Tanmateix d'aquestes obres de gent no tan popular se'n poden treure idees generals que es poden repetir en diferents relats i que poden ser inici d'un estudi: d'un fet important que va marcar a tota una generació o del que mou a la societat, vegis l'atemptat de l'11 de setembre als Estats Units o la darrera victòria del Barça en la lliga. Aquests relats aporten informació sobre com és la societat actual i quins són els seus objectius i desitjos. A través de la comparació de diferents casos es podran treure idees generals sobre la societat del món actual. En conclusió la historiografia pot utilitzar aquests documents com una eina de treball per a obtenir mostres de la societat contemporània per tal de conèixer, no un cas concret sinó, com és la societat del moment i quins són els fets importants que passen en aquest període. Utilitzant aquests relats podem saber què mou la societat, que l'afecta, quins objectius té, quins fets destacats van passar, etc...
Per últim, cal respondre si els historiadors hem de dedicar-nos a competir realitzant obres biogràfiques o relats de tipus novel·lesc. Des del meu entendre, no crec que els historiadors hagin d'obsessionar-se en competir en realitzar biografies per contrarestar la nombrosa quantitat de literatura que s'està fent ara d'aquesta temàtica. D'entrada una obra d'un historiador respon a un enfocament històric, mentre que per un escriptor respon a un enfocament estètic. De totes maneres un historiador si que pot elaborar biografies de persones, perquè seran resultat d'un treball científic. L'historiador en principi s'esforçarà en deixar de banda els seus interessos personals per tal d'explicar la vida de la persona estudiada o com a mínim hauria de ser així, perquè un bon historiador ha de caminar sempre cap a l'objectivitat, malgrat el corrent historiogràfic que pertanyi, i en conseqüència això s'ha de reflexar en el seu treball. En conclusió, aquest tipus de relat pot ser útil per l'explicació de la història, perquè respon a objectius molt diferents que la literatura. La història vol explicar o acostar-nos a la “veritat” dels fets mentre que la literatura només vol entretenir i vendre. En conseqüència la història no pot rebutjar la possibilitat de realitzar aquest tipus de relat.

La identitat obrera a través del gir lingüístic.

El gir lingüístic: la identitat obrera.
En aquests dos paràgrafs es descriu l'origen dels primers moviments obrers, l'origen de la lluita de classe. Es remarca el paper que juga el significat que se li dona a les paraules, és a dir el discurs. El Post-modernisme va suposar un trencament amb la Història econòmica i social la qual es basava en una estructura rígida i determinista per estudiar el passat. En el cas del materialisme històric situaven el conflicte entre la burgesia i els obrers en un lloc central, amb les seves diferents adaptacions en els diferents períodes històrics. El moviment obrer va establir una serie de vocabulari propi per definir-se el qual li va donar més rellevància: <>. El cas de la identitat obrera va ser creat des del propi moviment obrer establint el seu propi discurs. Van modificar un discurs ja existent i el varen utilitzar com a discurs propi. Paraules com classe, propietat, explotació van prendre un nou significat, aquestes varen ser els puntal del discurs del moviment obrer. El Post-modernisme posa en qüestió el determinisme de la Història econòmica i social mitjançant el gir lingüístic. Des del Post-modernisme es considera que hi ha múltiples discursos per copsar la realitat i que cap d'ells és cert en la seva totalitat ja que es construeix des d'un mateix donant rellevància a aquells punts que es consideren més importants i s'obvien d'altres. En l'origen de la identitat obrera, els propis obrers van donar la seva pròpia visió d'ells mateixos, per tant van definir-se posant l'accent en temes concrets com la lluita de classes i obviant-ne d'altres. Van crear la seva pròpia identitat. Des del Post-modernisme Patrick Joyce va realitzar una crítica al discurs de lluita de classes del materialisme històric. Per Joyce els humans mai han tingut els mateixos recursos (ni econòmics, ni social,...) i en conseqüència sempre ha existit la desigualtat, però això no dictamina que existeixin classes. La existència de classes és tan sols una construcció cultural. Per Joyce les classes són tan sols una forma establerta per classificar la societat. Que en aquest discurs triomfés depèn del paper que hi jugui el poder. Si el poder estableix un discurs com a propi la societat tendeix a interpretar-la des d'aquell punt de vista. Tanmateix aquest darrer punt va ser criticat per la crisi dels grans paradigmes. El gir lingüístic va causar el debat sobre la identitat, sobre el paper que juga en la Història econòmica i social la interpretació rígida de la identitats dels diferents grups en que es classifica la societat. En aquest cas concret, la pròpia identitat amb la que es defineixen els obrers.
Un altre punt que va posar sobre la taula el gir lingüístic és la evolució dels conceptes. Un mateix discurs no serveix per interpretar tota la història sinó que cada moment és explicat per el discurs dominant del seu context històric. És per això que el discurs de classes pot ser molt útil per entendre la societat del període de l'origen del moviment obrer o la història de la URSS, però no per altres contextos històrics. El propi Thompson, malgrat pertànyer als marxistes britànics, ja va començar a percebre aquesta situació evolutiva quan es va preguntar com seria entesa la lluita de classe amb el pas del temps.