La identitat obrera a través del gir lingüístic.

El gir lingüístic: la identitat obrera.
En aquests dos paràgrafs es descriu l'origen dels primers moviments obrers, l'origen de la lluita de classe. Es remarca el paper que juga el significat que se li dona a les paraules, és a dir el discurs. El Post-modernisme va suposar un trencament amb la Història econòmica i social la qual es basava en una estructura rígida i determinista per estudiar el passat. En el cas del materialisme històric situaven el conflicte entre la burgesia i els obrers en un lloc central, amb les seves diferents adaptacions en els diferents períodes històrics. El moviment obrer va establir una serie de vocabulari propi per definir-se el qual li va donar més rellevància: <>. El cas de la identitat obrera va ser creat des del propi moviment obrer establint el seu propi discurs. Van modificar un discurs ja existent i el varen utilitzar com a discurs propi. Paraules com classe, propietat, explotació van prendre un nou significat, aquestes varen ser els puntal del discurs del moviment obrer. El Post-modernisme posa en qüestió el determinisme de la Història econòmica i social mitjançant el gir lingüístic. Des del Post-modernisme es considera que hi ha múltiples discursos per copsar la realitat i que cap d'ells és cert en la seva totalitat ja que es construeix des d'un mateix donant rellevància a aquells punts que es consideren més importants i s'obvien d'altres. En l'origen de la identitat obrera, els propis obrers van donar la seva pròpia visió d'ells mateixos, per tant van definir-se posant l'accent en temes concrets com la lluita de classes i obviant-ne d'altres. Van crear la seva pròpia identitat. Des del Post-modernisme Patrick Joyce va realitzar una crítica al discurs de lluita de classes del materialisme històric. Per Joyce els humans mai han tingut els mateixos recursos (ni econòmics, ni social,...) i en conseqüència sempre ha existit la desigualtat, però això no dictamina que existeixin classes. La existència de classes és tan sols una construcció cultural. Per Joyce les classes són tan sols una forma establerta per classificar la societat. Que en aquest discurs triomfés depèn del paper que hi jugui el poder. Si el poder estableix un discurs com a propi la societat tendeix a interpretar-la des d'aquell punt de vista. Tanmateix aquest darrer punt va ser criticat per la crisi dels grans paradigmes. El gir lingüístic va causar el debat sobre la identitat, sobre el paper que juga en la Història econòmica i social la interpretació rígida de la identitats dels diferents grups en que es classifica la societat. En aquest cas concret, la pròpia identitat amb la que es defineixen els obrers.
Un altre punt que va posar sobre la taula el gir lingüístic és la evolució dels conceptes. Un mateix discurs no serveix per interpretar tota la història sinó que cada moment és explicat per el discurs dominant del seu context històric. És per això que el discurs de classes pot ser molt útil per entendre la societat del període de l'origen del moviment obrer o la història de la URSS, però no per altres contextos històrics. El propi Thompson, malgrat pertànyer als marxistes britànics, ja va començar a percebre aquesta situació evolutiva quan es va preguntar com seria entesa la lluita de classe amb el pas del temps.